Com sempre, en els reportatges d’aquest tipus hem intentat buscar a veritables entesos per tal d’apropar-vos com eren i com són els vehicles que us presentem, en aquest cas el 600 Abarth. I per això ens vàrem reunir amb l’Albert Planchart i en Toni Muñoz, membres dels Amics dels Clàssics de Flaçà.
EL MARC ÉS PERFECTE, el taller d’on ja han sortit cinc unitats i on diverses més esperen el seu torn. Però fem una mica d’història i marxem fins l’any 1955 en el que Fiat treu de la seva factoria el primer Fiat 600. El vehicle tenia una llargada de 3,2m i amb el seu petit motor arribava fins els 90km/h.
Però tal sols un any després Fiat va arribar a un acord amb Abarth per tal de fer una sèrie més esportiva que augmentava la velocitat màxima en quasi 40km/h, ja que arribava fins als 130 i duplicava pràcticament la seva acceleració, tot i estar poc per sobre dels 40cv. Era el Fiat Abarth 750 Berlina.
En l’any 1960, i després de diverses versions, va aparèixer el primer TC, el 850 TC – Turisimo Competizione. Però no fou fins dos anys més tard que apareixia un model, el 850TC Nurburgring Corsa, que ja incorporava el característic radiador davanter per tal de refrigerar millor el motor situat al darrere, i poder augmentar
la seva potència. Començant, d’aquesta manera, les evolucions més esportives del petit vehicle.
DE MICA EN MICA es va anar augmentant la cilindrada i a la vegada la potència, a banda de fer alguns canvis mecànics i especialment estètics que han arribat a ser els més característics d’aquest model. D’aquesta manera, l’any 65 ja es parla de 80CV a 7400rpm i una velocitat màxima de 192km/h. Això sí, el radiador davanter havia de ser ampliat i dividint en dues parts, per tal de què hi hagués 1/4 que fos d’oli i els altres 3/4 d’aigua. Tot i això, també eren habituals les barretes de ferro que aixecaven permanentment el capó del darrere, ja que tota refrigeració era poca quan es portava al motor per sobre les 7.000 voltes. Fins aquest moment, tot i parlar de veritables esportius de l’època, la producció era en sèrie, però va arribar una màquina molt propera a la competició i que es produïa sota comanda, era el Fiat 600 850TCR. Les seves característiques eren motor de 847cc, dos carburadors Weber 40 DCOE, 90CV i amb una punta per sobre dels 190km/h.
Però encara hi va haver qui no en feia prou per enfrontar-se bàsicament als grans rivals de l’època, els Mini, per això sortiren dues evolucions més, essent l’última la 1000TCR amb xifres que encara ara impressionen, 112CV i punta, segons les diferents fonts, sobre els 200km/h.
Pensem que això s’aconseguia amb un motor de 982cc, un canvi de cinc marxes i amb un pes de només 560 quilos.
PERÒ TORNEM AL 2005, ja que just davant de la porta tenim la sort de poder gaudir de tres d’aquests vehicles amb diferents especificacions, una versió TC, un TRC i TRC de més evolució. Com la gran majoria d’aquests vehicles, l’Albert ens explica que s’ha partit d’una carrosseria Seat, o fins i tot en alguns casos d’altres fabricats de l’est com Zasdata que va produir 600 fins l’any 86, o d’Argentina on se’n varen fer fins el 82. “De vehicles Fiat 600-Abarth sencers n’hi ha poquíssims (al taller n’hi té un) i la gran majoria restaurem sobre altres bases, ja que els cotxes són pràcticament idèntics”. Després, cadascú és més o menys fidedigne segons els diners dels que es disposi i la seva manera d’entendre la restauració. En el seu cas, miren de ser-ho el màxim possible, comprant el material Abarth de l’època, tot i que ara ja hi ha algunes peces que les construeixen ells mateixos.
Així que, després de despullar la carrosseria i refer-la,
s’hi afegeix les barres i tota la fibra, per a continuació muntar la part elèctrica i mecànica. Veient una de les carrosseries que tenen sense muntar quedem impressionats pels fantàstics acabats que li donen.
SI ENTREM EN ELS DETALLS de cada model, el cotxe d’en Toni és el més modest, ja que seria un TC, per tant amb unes vies estretes, radiador també més petit,
llantes UNA MICA DE GAS. I ja que els teníem tant a l’abast, node 5,5, ballesta davantera, canvi de quatre marxes o barres només a la part del darrere de l’habitacle. Això sí, el motor, com en els altres, és el d’un d’Autobianchi Abarth de 980cc amb 115CV. Els dos TCR no es diferencien massa mecànicament, tot i que són dues evolucions diferents. En els dos casos porten vies amples, radiador gran, llantes de 7 al davant i 8 al darrere, amb caigudes més que evidents, frens de disc a les quatre rodes, suspensió davantera sense ballesta, ja que és substituïda per un doble triangle independent o canvi de cinc marxes. Com veieu, unes veritables màquines de competició dels anys 70 que a hores d’ara fan girar-nos en veure-les pel carrer.
ens vàrem poder estar de fer, amb en Toni, una passejadeta “alegre” per un tram revirat. A banda de l’evident incomoditat de l’estret habitacle, exagerada pel pas de roda que envaeix la zona dels peus i per una palanca de canvi que en engranar les marxes de la teva banda et toca a les cames, les sensacions són fantàstiques. És una mica com un kart, però amb una suspensió no exageradament dura i prou potència per fer-lo anar ràpid. En aquest cas el canvi no és curt, ja que en ser de només quatre marxes, en els enllaços o desplaçaments es castigaria massa el motor, però això no li resta massa alegria i és que el petit Abarth empeny fins a molt amunt. Quan vas ràpid és molt noble i sorprèn el “valent” que és en fer els revolts, això sí, la curta distància entre eixos, afegida al soroll de motor que envaeix cada racó, et dóna una sensació racing molt especial i engrescadora.
1956-1959 Fiat Abarth 750 Berlina (Derivazione)
1960-1964 Fiat Abarth 850TC Berlina
1961-1963 Fiat Abarth 850TC Nurburgring
1961-1963 Fiat Abarth 850TC Nurburgring Corsa 1961-1967 Fiat Abarth 1000 Berlina 1961-1964 Fiat Abarth 1000 Berlina Corsa
1964-1968 Fiat Abarth 850TC Corsa
1964-1968 Fiat Abarth 1000TC Berlina Corsa
1967-1968 Fiat Abarth 850TCR Corsa
1967-1970 Fiat Abarth 1000TCR Berlina
