PUNT MOTOR Març 2003

Els que en llenguatge planer es coneixen com a “600 trucats” tornen a l’activitat gràcies a la passió dels entusiastes d’aquest tipus d’automòbils.

Els aficionats a la competición automobilística que tenen 50 anys o més els recorden amb passió i nostàlgia. Als de 40, els poden rememorar algun record d’infància, allò vist i no vist que normalmente queda esvaït en el temps. I per la resta que pertanyen en la majoria de casos al terreny de la fantasia. Aquests són els sentiments que evoca avui deia allò que popularmente es coneixia com a 600 trucats, la màxima expressió dels quals representaven aquells fantàstics Fiat-Abarth 850 TC i 1000 Berlina Corsa i Radiale vistos en curses de circuit, muntanya i ral.lis, dins la segona dècada dels anys seixanta i principis dels setanta. Automòbils de 583 quilos de pes i amb una potència espectacular: el 850 TC de l’any 1968 rendia 78 CV a 8.000 rpm en la homologació de grup 2 i 93 CV a 8.400 rpm en el grup 5. I el 1.000 Berlina Corsa (grup 2 ) del 1970 se situava en 112CV a 8.200 rpm, cifra que encara superava la sofisticada variant en què la injeccció substituïa als carburadors. Característiques el conjunt de les quals permet entendre per què aquells ginys elaborats per la firma Italina Abarth ranejaven els 200 KM/hora de velocitat punta i plantaven cara a automòbils de potencial superior.

Ara se’n tornen a veure d’aquells preciosos Fiat-Abarth. Gràcies a les trobades de vehicles clàssics i històrics, a la passió de qui els té i, sobretot, als esforços d’aquells que dediquen hores a rehabilitar-ne de forma totalmente artesenal a partir d’una carrocería de Seat 600. Un d’ells és l’ Albert Planchart i Font, que es guanya la vida com a muntador d’ascensors i inverteix les hores lliures en el que ha esdevingut la seva gran passió. El resultat de la seva il.lusió personal de posseir la rèplica exacta d’un Fiat-Abarth 1000, decoració incluida, i fer un pas enrere en el temps, va provocar que altres quedessin seduïts per aquell esplèndid automòbil. Fins ara ja n’ha construït tres, dos dels quals, presents en la foto d’aquesta pàgina i en té Quatre en llista d’espera. Autèntic especialista de l’univers ABARTH, Planchart presideix l’associació d’Amics dels Clàssics de Flaçà, al seu poble. Una agrupació,  els membres de la qual sorprenen quan treuen al carrer relíquies com, Porsches, Alpines o els Mini equiparables aquest últims als 600-Abarth. Per l’Albert Planchart, la construcción i rehabilitación d’aquest cotxes es un hobbie que no li comporta beneficis econòmics. Això sí, la satisfacció de fer feliç, algun conegut o amic per qui aquell cotxe representa quelcom molt especial. «Quan es viu d’una altra feina això només es pot fer per afició. Si abans de començar pensés en la feina que m’espera, segur que no m’hi posaria», diu. Però una cosa és no guanyar-hi diners i una altra el que pot costar un vehicle totalment acabat, un preu d’uns 18.000 euros. El bloc del motor és sempre l’original de l’Autobianchi Abarth-112,

i qui vulgui sofisticacions com la culata radial o la caixa de canvis específica pot haver de desembutxacar uns 12.000 euros més. El propietari d’aquest tipus d’automòbils els cuida amb cura i els treu de casa només en ocasions excepcionals. L’afició pels cotxes de cursa clàssics i històrics creix amb gran rapidesa, la qual cosa ja deixa entreveure el risc que, com ha passat amb tantes altres coses, l’especulació i l’interès econòmic passin al davant dels sentiments. Cal anar-hi amb compte, doncs.

Res a veure amb el «tuning»

• Que quedi clar. La transformació, en la dècada dels seixanta i principis dels setanta, dels Seat i Fiat 600 no tenia res a veure amb els paràmetres que actualment caracteritzen el tuning. Per explicar-ho d’una manera ben entenedora, es podria dir que ara es persegueix una diferenciació estètica mentre que abans manaven les prestacions. Això sí, per correspondre a l’increment de potència i de resposta del motor, calia adequar també una sèrie d’elements mecànics, com ara els circuits de refrigeració i les suspensions. I també utilizar llandes i pneumàtics de dimensions superiors a les originals. Solucions que es podien aplicar de forma més o menys discreta. Els Fiat-Abarth 850 TC i els 1000 BC i Radiale, i les seves imitacions més pròximes corresponien, per enginyeria, a la segona possibilitat.

Preparació de la carrosseria

• El primer requisit per a la reconversió d’un Seat 600 de carrer en una rèplica Abarth consisteix a treballar a fons la carrosseria —que cal desmuntar totalment—, sorrejar-la, reparar la possible corrossió de la planxa i donar forma a les aletes davanteres i retallar les posteriors, per fer espai per a les rodes, de dimensions superiors a les originals. Fetes aquestes operacions cal pintar el casc interior, posar-hi les barres de reforç i muntar la mecànica i la instal·lació elèctrica. El pas següent és pintar l’exterior i completar el muntatge amb els seients, el quadre d’instrumentació, els passos de roda posteriors i el carenat del radiador —elements realitzats en fibra— i tots els elements propis del vehicle. Quantificar tota la tasca en hores de feina és molt difícil; per damunt de tot cal una gran devoció per aquests vehicles.

• Aquest és l’habitacle d’un Fiat Abarth original, una autèntica relíquia que per la seva raresa, i en funció del seu estat de conservació, pot arribar a costar uns 50.000 euros. Això suposant que se’n trobi algun i que el seu propietari estigui disposat a vendre’l. En la imatge, criden l’atenció els seients de tipus baquet, però sense cap mena de reposacaps, i els cinturons d’arnès, d’alló més bàsic. Però és que fa 30 anys aquests elements eren així perquè la seguretat no capitalitzava tant l’atenció com ara. També hi havia diferències entre els Abarth preparats per a ral·lis o circuits i els destinats únicament a les curses de muntanya, autèntics esprints. En aquest cas, els tubs d’escapament sortien directament del compartiment del motor i es feien sentir encara més. Una delícia per a l’oïda.

La rehabilitació exigeix bona cura en la selecció de peces

• En el moment de decidir el tipus de mecànica que donarà vida a la rèplica d’un Fiat Abarth, cal tenir en compte la correcta selecció de les peces. Una bona transformació d’un 600 requereix materials etiquetats també com a rèplica d’aquells dels anys seixanta i principis dels setanta. El carter que apareix a la foto és d’alumini i el pont davanter, de magnesi, per guanyar lleugeresa. El quadre de rellotges correspon als originals d’Abarth. Els indicadors principals són el compta-revolucions, el velocímetre, la temperatura i pressió de l’oli, la temperatura de l’aigua i la càrrega de la bateria.

ESCRIT PER JOSEP CASANOVAS