La història del motor Baradat-Esteve
Potser aquesta pregunta no es massa agosarada si tenim en compte les temptatives i invents sobre el motor rotatiu que s’han fet en els últims segles, com ara un motor de vapor de pistó rotatiu en el any 1759 i d’altres de combustió interna com un projecte de 1908 tots molt rudimentaris i pràcticament mai posats en pràctica. Fins que arribem a la Barcelona dels anys 10 i 20 del passat segle en què dos germans enginyers, inventen, dissenyen i construeixen un motor rotatiu, el projecte fou finançat pel Sr. Frederic Esteve Anglada. Els treballs de construcció del motor van començar en un local del carrer Mallorca n.231 i del carrer Balmes 96-98, propietat del Sr Esteve. La falta d’espai i d’utillatges farà que s’hagi de recórrer a fàbriques més ben dotades per a la fabricació dels components, com la Elizalde o la prestigiosa Hispano-Suiza, però per coordinar esforç i evitar retards es va recórrer als tallers Barberà també a la capital catalana i de reconeguda solvència.
A l’any 1919 el motor Baradat-Esteve, és provat ja en el banc de proves, es tracta de un motor de moviment circular de pistons rotatius, sense cigonyal, ni bieles, ni vàlvules, ni arbre de lleves, que va donar uns resultats molt dignes desenvolupant 110 cv. a 16.000 revolucions amb una cilindrada de 2000 cc.
El motor Baradat-Esteve fou exposat a la Fira de l’Automòbil de Barcelona de 1922 i posteriorment obtingué una subvenció del govern espanyol de 50.000 pessetes de l’època.
Els problemes van començar quan el motor es va acoblar a un automòbil de la marca Austin, comprovant la facilitat del motor en aconseguir rápides acceleracions i velocitats acceptables, però degut a la qualitat dels materials i a la mateixa concepció del motor, els pistons patien continus gripatges. Posteriors motors obtingueren resultats semblants i no gaire esperançadors.
Els motors varen ésser enviats a Madrid per a justificar la subvenció oficial i van ésser exposats al “Centro de Automovilismo Militar”, i un d’ells es va acoblar a un camió de l’exèrcit que va arribar a funcionar.
motor rotatiu
En arribar la Guerra Civil, que tantes il·lusions i projectes va estroncar, els motors es varen perdre i així s’acaba la historia del motor Baradat-Esteve que degut a la falta de capital i mitjans no vàren poder evolucionar.
Passat els anys, amb l’arribada del motor rotatiu Wankel aplicat al cotxe NSU el 1959 , el Sr Felix Heinrich Wankel (1902-1988) enginyer alemany i inventor d’ aquest tipus de motor, lloava la feina dels germans Baradat i del Sr Esteve com a precursors del motor Wankel, ja que va ésser la primera posada en pràctica del motor rotatiu com a mitja de transport totalment efectiu.
Felix Wankel
A partir d’aquí han treballat amb aquest tipus de motors importants empreses que varen obtenir llicencies d’aplicació; Curtiss-Wright, en els Estats Units (en aplicacions en motors d’ aviació); a Alemanya, Mercedes Benz (per automòbils i aplicacions Diesel); Fitchels-Sans (per motors per a motocicletes) i en el Japó Tokyo Kogyo (fabricant de Mazda). A més, empreses com Perkins, Rolls-Royce, Fiat, Renault, Citroën i Volkswagen s’han interessat per ell d’una manera o altre.
Bibliografia: HISTÒRIA DEL AUTOMVILISMO EN ESPAÑA. Editorial CEAC. Joaquim Ciuró
