Per creure en una cosa, en un projecte o en una persona, cal tenir la seguretat de que ho mereix . D’aquesta manera es troba l’ànim, el temps i tot el que és necessari perquè la creença agafi formes i esdevingui realitat. El cas de l’Albert Planchart n’és un exemple l’Albert, professional del muntatge d’ascensors, un dia es va “enganxar” voluntàriament, cert, però de manera inconscient a la droga més dura: els autos Clàssics de competició.
De tot just tenir coneixement, com a usuari, d’un automòbil a saber mes que ningú en el tema, sols han passat tres anys, poc més de mils dies i,encara millor dit, mil i una nits, perquè les nits sense dormir, crec que, Deu és l’únic que les sap. És molt dur compaginar feina obligada i passió desitjada.
A Flaçà, el poble que l’ha vist néixer i créixer, l’Albert és un home respectat per “les forces vives” i admirat pels seus companys.
La seva fama ha vetrapassat distàncies.
Arreu de l’Estat i en alguns països europeus, els erudits del tema tenen coneixement d´un senyor de Flaçà que es qui sap més d’uns determinats automòbils de competició: els Abarth.
Flaçà, municipi de nom difícil de pronunciar pels “catalans no parlantes”, és més conegut arreu per l’existència del nostre personatge que per una important indústria paperera ubicada en el terme de la vila o per ser una estació de “tren gros”.
La confirmació del poder de convocatòria de l´Albert Planchart i els seus acòlits ha estat la tercera Trobada dels Amics dels Clàssics de Flaçà .Més de cinquanta automòbils de col•lecció que han participat i més de dues-centes persones de diferents procedències geogràfiques que han estat molt ben ateses, donen fe d’un aconteixement esportiu i cultural organitzat de forma impecable, que ha deixat un record extraordinari de Flaçà i els seus “Clàssics” a tots els participants.
L’Associació Amics dels Clàssics de Flaçà, la que presideix l’Albert, és una entitat petita que fa les coses amb il•lusió i no es sols per això que queden tan bé, sinó perquè les persones que la regeixen saben molt de fer-les. Els socis de l´ACF són propietaris de vehicles Renault models 8TS, Alpine A110, Copa i d’altres, automòbils de la marca Seat com el 600 i el 1430 en totes les variants esportives, també tenen Fiat Abarth 850 i 100 Radiale, Porche, Ford, Volkswagen i, ara, hi han entrat els mítics Mini.
La força de creure ha fet el Miracle de poder gaudir de l’espectacle que és veure”en viu” els automòbils que són patrimoni de tots i que gràcies als seus propietaris existeixen.
L’únic inconvenient es que també vosaltres podeu quedar “mossegats” per aquest virus tan o més infecciós que els sofisticats dels terroristes antiamericans.
Article publicat a La Proa diari del Baix Empordà el 19 d’octubre de 2001
AGUSTÍ BOIX
